Els nens que no presenten cap retard o trastorn del llenguatge adquireixen les regles que regeixen la combinació de les paraules sense esforç, almenys aparentment. Ho fan en un curt espai de temps, dos o tres anys , i no és molt temps, si tenim en compte la complexitat que suposa el sistema de regles morfològiques i sintàctiques de qualsevol llengua.
Què succeeix en els nens TEL?
Doncs que aquesta complexitat es posa de manifest en el llenguatge. Probablement siguin la morfologia i la sintaxi les dues dimensions del llenguatge, les limitacions del qual en aquests nens més impacten, i les que, amb freqüència, més resistència ofereixen a la intervenció.
El trastorn específic del llenguatge
És una limitació significativa en l’adquisició i desenvolupament del llenguatge, que no està justificada per cap causa física, neurològica, intel·lectual ni sensorial, en unes condicions socials idònies.
Diagnòstic de TEL
El llenguatge deu ser la dimensió significativament més afectada. S’exclouen discapacitats cognitives, lesió o dany neurològic i sordesa. No s’exclouran el TDAH, la dislèxia, el trastorn de processament auditiu i el trastorn de l’espectre autista que, en tot cas, constaran com a trastorns comórbidos (informació extreta del manual DSM-V).
Trobar-se a un nen de 6 anys amb TEL, per exemple, és trobar a un nen que ha desenvolupat formes inadequades de relacionar-se, de comunicar-se amb els altres, a un nen amb el qual els altres mantenen unes formes d’interacció “especials” i sempre compensatòries. No obstant això, els nens amb trastorn específic del llenguatge són heterogenis. No tots presenten la mateixa afectació, amb la mateixa forma ni amb la mateixa intensitat a tots els components del seu llenguatge, com són la comprensió, la pronunciació, l’ús de la sintaxi o la capacitat d’ús social del llenguatge i de la comunicació.
És fonamental el diagnòstic precoç, un diagnòstic global dut a terme per un equip multidisciplinari de professionals amb alt coneixement en llenguatge, logopedes, psicòlegs, neuropediatras,…
Una intervenció precoç permetrà una acceleració del desenvolupament del llenguatge.
La família
Fonamental és també el paper de la família. No es tracta de convertir a la família en Logopedes, en cap cas, si no de mostrar com poden augmentar l’eficàcia dels procediments aplicats pel professional. El nen TEL mostra les seves deficiències lingüístiques a tot moment, en qualsevol situació i amb qualsevol interlocutor. Per això, s’ha d’ajudar als pares a utilitzar estratègies senzilles per a la correcta comunicació amb els seus fills, una comunicació profitosa, una bona comunicació, que serveixi tant per demanar un got d’aigua com per expressar sentiments, tenint sempre en compte els límits de cada nen TEL.